Aquí us comparteixo una xerrada que vaig preparar per la Jornada Cos i Escola, EXPERIÈNCIES I REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA PSICOMOTRICITAT realitzada al Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, el 20 de maig de 2017.
Es titula “Què m’agradaria aprendre a la sala de psicomotricitat” i és un recull de dibuixos de nens i nenes que en aquell moment estàven assistint regulament a sessons de psicomotricitat terapèutica en petit grup. Se'ls hi va fer la proposta que dibuixéssin que els hi agradaria aprendre a la sala de psicomotricitat, i cadascun d'ells i elles, ens van compartir aquests desitjos.
Han passat uns quants anys, però avui l'he trobat i penso que és aquest recull de dibuixos i desitjos és un document molt valuós, exemplifica d'una forma molt autèntica, des de la seva pròpia mirada, representació gràfica i verbal, els seus desitjos i necessitats en referència a allò que els agradaria aprendre.
Desitjos en els que veiem representades les diferents dimensions que s'aborden des de la psicomotricitat (motriu, emocional, afectiva, cognitiva, relacional, social, conativa). Desitjos propers a la seva realitat quotidiana, rellevants per els infants i que tenen sentit per ells.
L'expressió d'aquests desitjos ajuda a mobilitzar i a activar la pròpia voluntat, traduïda en accions, per fer front als reptes que els hi suposa créixer i aprendre. Afavorint així la presa de consciència i la possibilitat i la confiança en el canvi.
El nen/a sent el plaer de superar-se, esforçar-se i dominanr el seu cos i l’entorn que l’envolta. L’evolució de qualsevol dels aspectes motrius, produeix una afirmació en la que està implicat l’esforç per aconseguir coses difícils (dimensió conativa), afectivitat (seguretat, autoestima), coneixement espacial, estatus social, món imaginari/fantasmàtic (poder/omnipotència). Aconseguint així col·locar-se en una posició oberta a l’aprenentatge.
Us convido a que el mireu, no trobo un exemple més gràfic de la utilitat, objectius i globalitat del treball psicomtriu.